Didàctica a classe: consells metodològics

CONSELLS METODOLÒGICS
(també en castellà en aquesta altra entrada)

 Consells metodològics que intente aplicar en la meua pràctica docent. Aquestes idees són el resultat de la meua experiència, sobretot dels meus errors, per això no crec que haja aconseguit la idoneïtat universal. Cadascú ha de buscar les metodologies que millor s'adeqüen al seu caràcter personal. En el meu cas, he comprovat que quan no respecte algun d'aquests principis, els resultats no són satisfactoris. Com que la meua experiència continua, les meues reflexions canvien. Aniré modificant o ampliant algunes d'aquestes idees per a millorar-les.  

Com és que, sent tan intel•ligents els nens són tan estúpids la major part dels adults? Ha de ser el resultat de l'educació. (Alejandro Dumas)

1. ENSENYAR DES DE L'EXEMPLE

No cal obsessionar-se amb els continguts. Els coneixements teòrics els podem trobar als llibres i a Internet. Cal entendre que el més important és fomentar valors, capacitats i actituds que servisquen per a qualsevol àmbit de la vida i que són més duradores. L'acumulació de coneixements té un paper secundari. Fins i tot, els coneixements s'assoleixen i es mantenen millor si els valors i les actituds són les adequades. 

No tingueu por de "perdre el temps" (Rafael Torres, professor de secundària i escriptor)

L'experiència ens ensenya que els aprenentatges es fan fonamentalment per imitació, no és per tant, el que diu el professor, sinó com ho diu. Si volem alumnes racionals, diplomàtics, que sàpien gestionar les seues emocions, el professor haurà de ser racional, diplomàtic i gestionarà correctament les seues emocions. Si volem alumnes responsables, el professor haurà de comportar-se de forma responsable. Si volem transmetre valors, el docent n'haurà de donar exemple de cadascun. 

Donar exemple no és la principal forma de influir en els altres, n'és la única (Einstein)

 Entre els valors que veig més importants, jo destacaria els següents: 

• Felicitat com punt de eixida, que siga independent dels resultats. Un somriure fa miracles.

El millor mitjà de fer bons als nens es fer-los feliços  (Oscar Wilde)

• Autonomia i confiança en les teues possibilitats i en las de l'alumne. Aquesta actitud l'alumne la pot emular en la forma de comportar-se del propi docent. Per ensenyar amb el exemple cal que el professor tinga bé planificades i preparades les classes.

Jo no puc ensenyar-vos res, només poc ajudar-vos a trobar el coneixement dins de vosaltres mateixos, la qual cosa és molt millor que traspassar-vos la meua poca saviesa. (Sòcrates)

• Creativitat i originalitat com a forma de creixement personal. Donant via lliure a la creativitat aconseguim la major motivació possible. Si som capaços de crear les condicions propícies perquè el alumne construïsca alguna cosa nova que nasca de la seua imaginació, no solament aconseguirem que ell aprenga, també aprendrem nosaltres. Per això es tan eficaç el aprenentatge basat en projectes. 

El principal objectiu de l'educació és que les persones siguen capaços de fer coses noves i no només de repetir el que van fer altres generacions. (Jean Piajet)

• Empatia i habilitats socials per poder conviure i treballar en grup eficaçment cal utilitzar el treball cooperatiu y aprenentatge amb projectes. A més el docent pot posar de manifest les seues habilitats socials quan ha de enfrontar-se a una situació conflictiva. Següent aquest principi intent descartar del meu comportament el enuig, els crits o els mals modes, i substituir-los por el respecte rigorós i escrupolós de les normes (tant les generals com les específiques de la meua classe). Es castiga però sense acritud, fins i tot “sentint-ho molt”. Se substitueix el sentiment d'odi, origen de la majoria dels conflictes, per el de pena o decepció.  D'aquesta  forma evitem el contagi del sentiment negatiu que volem evitar i no tirem més llenya al foc.

• Valentía a l'hora de enfrontar-se a qualsevol situació, control de la por irracional i rebut de l'actitud passiva enfront les injustícies.   

L'objectiu de l'educació és formar éssers aptes per governar-se a si mateixos, i no per ser governats per la resta (Hebert Spencer) 

¿Hem d'educar als nostres alumnes per a l'obediència o per a la rebel•lió?  (José Antonio Madina "La passió del poder") 

2. GENERAR INTERES DES DE L'EXEMPLE Y DES DE LES ACTIVITATS 

El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en el alumne el desig d'aprendre, està tractant de forjar un ferro fred.

Cal que la motivació  siga un element permanet en totes les fases de la planificació didàctica. És recomanable planificar previament les eines específiques per aumentar la motivació. Hi ha professors que aconsegueixen generar interés sense necessitat de programar-ho perquè tenen carisma. El que passa es que tots tenim dies bons en els que estem plens de energia, i dies roíns en els que no tenim vitalitat. Per garantir l'èxit en tots els casos, es millor prevenir i planificar concretant  mesures específiques en cada sessió.  Hi ha moltes formes de aconseguir-la, des del docent i des de les mateixas actititats:  

- El contagi d'interés per part del docent. L'atenció millora en relació directament proporcional al grau de interès o passió que pose el docent en el que està fent. Açò es reflecteix en alguns aspectes de l'oratòria, com per exemple, en l'ús d'un to de veu adequat i una utilització correcta de la pausa i la incisió. No massa lent perquè es sent més ràpid del que se parla, y un to lent afavoreix la distracció, ni tant ràpid que no puga seguir la explicació. El respecte a aquest principi, obliga al professor a tindre present como ha de ser la seua actitud en classe, esforçant-se perquè siga positiva, constructiva i plena d'energia. 

No podeu preparar als vostres alumnes per a que construïsquen demà el món dels seus somnis, si vosaltres ja no creeu en els somnis; no podeu preparar-les per la vida si no creeu en ella.

- Destacant la utilitat dels coneixements. Fent que entenguen que l'estudi del passat permés entendre el present, la seua realitat més immediata. Aquest aspecte es fonamental per aconseguir generar interés per la història. Per aconseguir-ho cal ser conscient i explicar al detall, les implicacions presents dels esdeveniments del passat. 

 La història és una filosofia en exemples (Dionisio de Halicarnaso)

- Activitats variades i amenes. Al diversificar el tipus d'activitat, millora la motivació. La monotonia és una de les principals causes de  desmotivació. No hem de tindre complexos quan incloguem elements lúdics i divertits a classe. És una qüestió de eficàcia didàctica, així aconseguim millors aprenentatges.  Cal fomentar l'ús d'activitats que siguen amenes per la seua pròpia naturalesa. Com aquelles que inclou la cerca d'informació, projectes amb transcendent social, cooperació en grup, competicions de coneixements, ús de Internet, ús de les noves tecnologies, etc. En aquesta línia m'agrada començar cada tema amb una projecció audiovisual que siga nova i impactant (presentacions de diapositives, escenes seleccionades de pel•lícules relacionades amb el tema) . La utilització del cinema en classe dona millors resultats si, en lloc de visualitzar tota la pel•lícula, es mostren únicament escenes seleccionades on major siga la relació amb els continguts. Els alumenes sempre poden veure el film sencer a la seua casa. 

El secret de l'educació és ensenyar a la gent de forma que no s'adonen que estan aprenent fins que siga massa tard. (Harold E. Edgerton)

3. FER PARTICIPAR A L'ALUMNE EL MÉS POSSIBLE

El professor, per satisfer les expectatives de la seua consciencia, creu tindre, primer de tot, el deure de "dir moltes coses", de les que s´ha de desembarassar tant sí com no, en lloc d'assegurar-se que el veritable esperit de la matèria s'instal.li de forma efectiva en els alumnes. (Oscar Brenicier)

Les explicacións magistrals llargues és difícil que mantinguen l'interés. Els alumnes, igual que els adults, no poden mantindre durant molt de temps l'atenció si el seu paper és passiu. Per això cal fomentar la participació afavorint la interacció alumne-professor i fent tot el que calga perquè el alumne s'implique. Això es pot aconseguir de diverses formes: amb freqüents preguntes, amb plantilles de seguiment de la explicació, intentant que entenguin la lògica dels esdeveniments perquè intuïsquen els següents passos, donant-les la possibilitat de investigar i descobrir per seu compte, etc. L'explicació dóna més resultat si és curta i simultània a l'aplicació pràctica. El alumne assimila molt millor un coneixement si abans ha intentat assolir-lo    sense aconseguir-ho. Després de resoldre una incògnita, el aprenentatge es més durador. Segueixo el principi  aprendre fent, tal com defensen, entre altres, Roger Schank, investigador sobre el tema de la intel•ligència artificial i la teoria del aprenentatge cognitiu en la educació: s'aprén més quant menys s'explica y més es practica. L'aplicació d'aquesta idea obliga al docent a buscar estratègies que li permetin reduir al mínim el tempos dedicat a l'explicació per a poder deixar la major quantitat de temps possible per al treball autònom i guiat en classe o casa. 

El que tenim que aprendre, ho aprenent fent-ho (Aristótes, filosof)

Em ho van contar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre. (Confucio, filosof)

4. ESTABLIR UNA COMUNICACIÓ CONTÍNUA EFICAÇ ALUMNE-PROFESSOR

 Fer preguntes és prova que es pensa (Tagore, filosof libanés)

Es necessari aconseguir una comunicació empàtica amb el alumne. No es suficient sentir el que es diu per llançar una resposta automàtica, es tracta de sentir atentament per entendre el que es diu i percebre la seua situació acadèmica i la seua situació emocional. Açò es pot fer dins del aula i fora del aula per mitjà d'Internet. Dins d'aquest principi  em obligue a informar als alumnes prèviament i amb el major detall possible, del funcionament de la classe i dels criteris d'avaluació. Aquest aspecte es fonamental per dues motius. D'una banda evitem la desmotivació que suposa no saber què farem, y per a què ho farem, d'una altra banda aconseguim una correcta atenció a la diversitat dels alumnes segon els seus diferents coneixements previs.

Derivat del consell anterior, tenim la importància de saber el punt de partida del alumne, la detecció de idees prèvies. El alumne assimila i reté millor els coneixements si, en lloc de fer aprenentatges repetitius, rebre contenguts que es relacionen amb els seus coneixements previs.  D'aquesta forma, s'estableix una relació significativa entre el que sap i el que aprén. Els coneixements no estan aïllats, sinó que formen un sistema en el qual els nous coneixements s'enquadren (és la idea principal del constructivisme). La detecció de idees previes es pot fer de varies  formes; per escrit, amb un test, amb un qüestionari, etc. El més ràpid és fer-ho oralment, parlant amb ells i fent preguntes generals sobre el tema a tractar (millor si aquestes preguntes es recolzen en imatges): “¿Què sabeu sobre ...”. Açò ens permet planificar correctament el procés d'aprenentatge i evitem que no ens entenguen. Sovint el docent comet l'error de donar por suposat que els seus alumnes posseeixen uns coneixements que en realitat no tenen. Si es produeix açò, els alumnes tendeixen a desconnectar i l'ambient a classe empitjora. El respecte a aquest principi obliga al professor a la preparació de material i a una metodologia específica per cada grup, i en la mesura de les possibilitats, per cada individu.   

Aquell que fa una pregunta es ignorant durant cinc minutes, però el que no pregunta mai es ignorant per sempre (proverbi xinés)

...

................................................

Altres llocs recomables:  

• Útiles reflexiones metodológicas en el blog Justifica tu respuesta del profesor Santiago Moll.
  
• Las metodologías más eficaces y las más ineficaces según la investigación de John Hattie, profesor de Educación de la Universidad de Melbourne
• Valoración del informe Pisa, en el portal Naukas.
• Khan Acedemy explicaciones en vídeos desde casa y clases completamente prácticas

...

..............................

Pàgines en valencià / català

Método pedagógico "positivo dinámico"

Tipos de actividades y su correcta secuencialización

Educación personalizada por medio de un test

Consejos para mantener la autoridad en el aula

Anar a la pàgina principal

Tú también puedes participar haciendo otras propuestas metodológicas o recomendando otros modelos de gestión o plantillas de seguimiento. Añade tu propuesta en los comentarios.